L’envelliment de la població és una realitat que enfronten la majoria de països, especialment a les regions europees. Amb l’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat, els sistemes de seguretat social i les famílies estan sotmeses a una pressió creixent per garantir una vellesa digna als jubilats.
Tanmateix, la manca de recursos econòmics s’ha convertit en un dels problemes més greus per a les persones grans en el seu intent de cobrir les despeses bàsiques durant la jubilació. Aquest article explora les causes i les possibles solucions a aquesta problemàtica.
El context de la manca de recursos en la vellesa
La jubilació hauria de ser una etapa de descans i gaudi després de dècades de treball. No obstant això, la realitat és diferent: un gran percentatge de jubilats s’enfronta a una situació econòmica precària. La insuficiència dels ingressos, combinada amb l’augment del cost de la vida, especialment en àrees com la salut, la dependència, la necessitat de terceres persones, la socialització o l’oci, converteix la vellesa en una etapa d’incertesa i angoixa.
Un dels principals factors que contribueixen a aquesta situació és la inadequació de les pensions. A molts països, les pensions no s’ajusten adequadament a la inflació o a les necessitats creixents dels jubilats. A més, el treball sense cotitzar o amb períodes sense cotitzar, o a temps parcial, que afecta una part de la població treballadora, impedeix que moltes persones puguin cotitzar suficientment per rebre una pensió adequada.
Factors que agreugen la situació
- Desajustos en els sistemes de Seguretat Social: A molts països, els sistemes de pensions es van dissenyar en contextos on hi havia una alta proporció de treballadors actius per cada jubilat. Tanmateix, la combinació d’un augment de la longevitat i una reducció de la natalitat ha portat a una situació en què hi ha menys persones aportant al sistema en comparació amb les que se’n beneficien. Això crea un dèficit crònic en els fons de pensions.
- Feines sense cotitzar i precarietat laboral: Una part de la força laboral treballa en l’economia informal, sense contribucions regulars als sistemes de pensions. Com a resultat, en arribar a la vellesa, molts es troben sense dret a una pensió o, en el millor dels casos, amb pensions mínimes que no cobreixen ni tan sols les despeses bàsiques.
- Despeses de salut en la vellesa: A mesura que les persones envelleixen, les despeses mèdiques i de dependència de terceres persones augmenten considerablement. Moltes persones grans requereixen medicaments, tractaments crònics i, en alguns casos, cures a llarg termini. Els sistemes públics de salut sovint no cobreixen totes les necessitats, i les assegurances privades solen ser inaccessibles per a la majoria a causa del seu cost elevat.
- Manca d’educació financera i planificació per a la jubilació: En molts casos, la manca de previsió durant l’etapa laboral també influeix. Sense una cultura d’estalvi a llarg termini i amb un accés limitat a productes financers com fons de pensions privats o inversions, els treballadors no aconsegueixen acumular suficient capital per a una jubilació digna.
Impactes socials i personals
La insuficiència de recursos en la vellesa no només afecta la qualitat de vida individual, sinó que té conseqüències socials més amplies. Les persones grans amb recursos limitats sovint depenen dels seus familiars, la qual cosa genera una càrrega econòmica addicional per a les generacions més joves. Aquest escenari pot portar a tensions intergeneracionals i a un augment dels nivells de pobresa generalitzada.
A nivell personal, la manca de recursos pot portar a la marginació social, a problemes de salut mental com la depressió i a la reducció de l’autonomia i la dignitat de les persones grans. La incertesa econòmica fa que la vellesa, en lloc de ser una etapa de descans, es converteixi en una lluita constant per la supervivència.
Possibles solucions
En un país com Espanya, molts dels nostres majors compten amb la solució a això, encara que no ho sàpiguin: Disposar del valor econòmic de la seva vivenda habitual -monetitzar-la-, sense deixar de viure-hi o deixant-la, segons interessi als propietaris.
El nostre país és un país de propietaris i en el tram de més de 60 anys d’edat, el 80% són propietaris de les seves vivendes habituals. Sent així, disposen d’un enorme valor econòmic del qual no disposen i per contra pateixen carències.
Per tant, la clau és trobar solucions que combinin les següents qüestions:
- Seguir vivint de per vida a la vivenda el matrimoni.
- Optar a recursos nous utilitzant com a eina aquesta vivenda.
- Que la xifra que s’obtingui entre les pensions i la renda o capital que s’obtingui, permeti viure amb dignitat i sense estretors fins a la defunció, no depenent dels fills.
Existeixen 4 solucions legals que poden resoldre aquesta problemàtica, però totes elles són distintes i s’ha d’utilitzar la que més s’ajusti a cada cas concret:
Nua Propietat
La nua propietat es refereix a la venda de la propietat d’un bé immoble, però mantenint l’usdefruit vitalici. És a dir, el propietari ven la casa, però hi continua vivint o la pot llogar si vol i cobrar els lloguers.
Com funciona: El venedor cedeix la propietat de l’habitatge (la nua propietat) a un comprador, però reté el dret a viure-hi sense pagar res o llogar-lo durant tota la vida, és a dir, l’usdefruit. A la mort dels propietaris antics, el comprador podrà disposar de la possessió de l’habitatge.
Avantatge principal: El venedor rep una suma de diners en vendre la nua propietat, però no perd el dret a viure a la casa.
Inconvenient: Per la venda no es rep el valor de mercat, perquè no es ven la possessió fins a la mort del venedor, descomptant del valor de mercat el valor econòmic de l’usdefruit, que depèn de l’edat i de l’esperança de vida de la persona que ven.
Hipoteca Inversa
La hipoteca inversa és un préstec que s’ofereix a la gent gran utilitzant el seu habitatge com a garantia, però sense perdre la propietat ni la possessió.
Com funciona: Una entitat financera o un particular presta diners al propietari utilitzant el seu habitatge com a garantia. Aquest préstec es paga en forma d’una renda mensual, un capital únic o una combinació de totes dues, i no cal tornar-lo fins que el propietari mori o vengui la casa.
Avantatge principal: El propietari segueix vivint a casa seva i rep ingressos addicionals, sense haver de vendre-la i podent-la vendre si així ho decideix.
Riscos: A la mort dels titulars, els hereus seran els deutors dels diners rebuts pels pares, i si no els poden pagar, hauran de vendre l’habitatge per saldar el deute.
Lloguer Invers
El lloguer invers és un model en el qual el propietari de l’habitatge el ven, amb dret a continuar vivint-hi com a inquilí si així ho desitja de per vida.
Com funciona: En aquest cas, se li realitza una oferta de preu al propietari que vol obtenir una renda mensual. Sobre aquest preu, el comprador en resta la quantitat que costaria el lloguer de l’habitatge segons el bé i l’expectativa de vida dels propietaris que volen obtenir una renda. Si el venedor viu menys del que es va estimar, el lloguer no consumit es torna als hereus (tot i que si decideix deixar de viure a l’immoble també té aquesta opció). Si viviu més del previst no pagareu res extra, per la qual cosa quan es fa el càlcul de l’oferta, també es contempla en el preu el risc de longevitat.
Avantatge principal: Permet a l’antic propietari obtenir ingressos sense perdre la possessió de per vida de l’habitatge i sense endeutar-se.
Riscos: Les sumes de les rendes solen ser menors que en altres models.
Renda Vitalícia Immobiliària
La renda vitalícia és una opció en què el propietari d’un habitatge el ven a canvi d’una renda mensual de per vida i, en la majoria dels casos. conserva el dret d’usdefruit vitalici.
Com funciona: El propietari ven el seu habitatge a un comprador que li paga una renda mensual fins a la mort. De vegades també es pot rebre un pagament inicial. En la major part de casos, el venedor segueix vivint a casa de per vida, mentre que el comprador té la propietat però només pren possessió a la mort.
Avantatge principal: Assegura una renda vitalícia i, en la majoria dels casos, permet continuar habitant l’habitatge.
Riscos: Generalment, si el que va ser el propietari mor als pocs anys de constituir-se la renda vitalícia immobiliària, s’haurà venut la propietat per un preu molt barat, atès que haurà cobrat un import (les rendes cobrades) que serà inferior al valor de mercat del bé.
Els nous problemes econòmics lligats a la longevitat actual i futura tenen diverses solucions utilitzant com a eina l’estalvi familiar dipositat a l’habitatge habitual.
Cada cas concret s’ha d’estudiar, atès que no hi ha solucions universals. Cal estudiar quin model és ideal per a cada situació personal.
A Tortajada Advocats i Associats SLP podem ajudar-lo a solucionar un problema injust i del qual ningú informo que passaria. Truqui’ns per a un assessorament personalitzat i, si fos el cas, podríem ajudar-lo a trobar l’inversor ideal.